Anar al psicòleg és una decisió important i beneficiosa en moltes etapes de la vida. Sovint, es recomana buscar ajuda professional quan ens sentim emocionalment desbordats, estressats o quan els problemes afecten la nostra qualitat de vida i benestar general.
Situacions com la pèrdua d'un ésser estimat, la fi d'una relació o dificultats laborals, poden generar sentiments de tristesa, ansietat o desorientació. A més, els trastorns mentals com la depressió, l'ansietat i el trastorn obsessiu-compulsiu requereixen una atenció especialitzada per gestionar i millorar els símptomes.
Els psicòlegs ens ajuden a entendre millor els nostres pensaments i emocions, oferint eines i estratègies per afrontar els desafiaments quotidians de manera més saludable. També és recomanable anar al psicòleg quan volem conèixer-nos millor, millorar les nostres relacions personals o desenvolupar habilitats per gestionar l'estrès i l'ansietat.
En definitiva, anar al psicòleg no és només per quan hi ha problemes greus. Pot ser una oportunitat per créixer personalment, millorar la nostra salut mental i viure una vida més plena i satisfactòria.
Cuidar la nostra salut mental és tan important com cuidar la nostra salut física, i buscar ajuda professional és un pas positiu cap al benestar integral.
Preguntes freqüents
- Inici
- Preguntes freqüents
Preguntes freqüents
Copsia
Per què i quan necessito anar al psicòleg?
Com funcionen les visites als psicòlegs convecionats amb la CASS?
Les visites als psicòlegs a Andorra són cobertes per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) després de l'acord entre el Govern i el Col·legi de Psicòlegs (Copsia).
Per accedir a aquest servei, cal una prescripció mèdica del metge de capçalera, pediatra, psiquiatra o metge especialista, i la patologia del pacient ha de quedar inclosa en l'annex de la CASS.
Els usuaris poden rebre fins a 10 sessions de 45 minuts cada una, repartides durant un any. Les sessions poden ser presencials o no presencials, a través de videoconferència, sempre que es garanteixi la confidencialitat de les mateixes.
El copagament entre la CASS i l'usuari, es fa segons la Llei de la seguretat social. Aquesta iniciativa forma part del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA) per millorar l'atenció a la salut mental.
Per accedir a aquest servei, cal una prescripció mèdica del metge de capçalera, pediatra, psiquiatra o metge especialista, i la patologia del pacient ha de quedar inclosa en l'annex de la CASS.
Els usuaris poden rebre fins a 10 sessions de 45 minuts cada una, repartides durant un any. Les sessions poden ser presencials o no presencials, a través de videoconferència, sempre que es garanteixi la confidencialitat de les mateixes.
El copagament entre la CASS i l'usuari, es fa segons la Llei de la seguretat social. Aquesta iniciativa forma part del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA) per millorar l'atenció a la salut mental.
Sobre el COPSIA - FAQ
1. Què és el COPSIA?
El COPSIA és el Col·legi Oficial de Psicòlegs d'Andorra, una entitat professional que regula, representa i defensa els interessos dels psicòlegs i psicòlogues del país, garantint la qualitat dels serveis que ofereixen a la societat.
2. Qui pot col·legiar-se al COPSIA?
Poden col·legiar-se tots els professionals amb una titulació oficial en psicologia reconeguda al Principat d'Andorra i que compleixin els requisits establerts pels estatuts del Col·legi.
3. És obligatori estar col·legiat per exercir com a psicòleg a Andorra?
Sí, segons la legislació vigent, és obligatori estar col·legiat al COPSIA per exercir legalment la professió de psicòleg al Principat d'Andorra.
4. Com em puc col·legiar?
Per col·legiar-te, has de presentar una sol·licitud a través de la nostra pàgina web o de manera presencial, adjuntant la documentació requerida (títol acadèmic, DNI/passaport, i altres segons el cas).
5. Quina és la quota de col·legiació?
La quota de col·legiació anual varia segons el tipus de col·legiació. Pots consultar els detalls a la secció de "Quotes i tràmits" de la nostra pàgina web.
6. Quins serveis ofereix el COPSIA als seus membres?
Oferim assessorament legal i professional, formació contínua, suport en l’exercici de la professió, accés a recursos exclusius i molt més.
7. Hi ha cursos o tallers de formació per als psicòlegs?
Sí, el COPSIA organitza regularment formacions, tallers i conferències per actualitzar els coneixements dels professionals en àmbits específics de la psicologia.
8. Què faig si tinc una queixa o problema amb un psicòleg col·legiat?
Pots presentar una queixa formal al COPSIA a través del nostre formulari de reclamacions. Ens encarregarem de revisar el cas i aplicar les mesures necessàries segons el codi deontològic.
9. Puc buscar un psicòleg col·legiat a través del COPSIA?
Sí, a la nostra web pots accedir a un directori actualitzat de psicòlegs col·legiats amb les seves especialitats i dades de contacte.
10. Què és el codi deontològic dels psicòlegs?
El codi deontològic és un conjunt de normes i principis ètics que regeixen la pràctica professional dels psicòlegs per garantir la qualitat, l'ètica i la seguretat dels serveis.
11. El COPSIA ofereix serveis de psicologia directament?
No. El COPSIA no ofereix serveis de psicologia, però facilita informació i recursos per connectar els usuaris amb professionals qualificats.
12. Com puc saber si un psicòleg està col·legiat?
Pots verificar-ho consultant el directori de col·legiats disponible al nostre web o contactant amb nosaltres directament.
13. El COPSIA representa totes les especialitats de la psicologia?
Sí, el COPSIA inclou totes les especialitats de la psicologia, com ara la psicologia clínica, educativa, social, organitzacional, esportiva, entre altres.
14. Què passa si un psicòleg incompleix les normes del codi deontològic?
El COPSIA té mecanismes per investigar i prendre mesures disciplinàries en cas d'incompliment del codi deontològic, garantint la protecció dels usuaris.
15. Com puc contactar amb el COPSIA?
Pots contactar-nos a través del formulari de contacte del nostre web, per correu electrònic o per telèfon. Tota la informació està disponible a la secció de "Contacte".
16. El COPSIA ofereix suport psicològic d'emergència?
El COPSIA no proporciona suport psicològic directe, però pot recomanar professionals especialitzats en emergències. Consulta la nostra secció de recursos per a més informació.
17. Quins són els beneficis d'estar col·legiat?
Els membres del COPSIA gaudeixen d'accés a formacions, assessorament professional, xarxes de contactes, defensa dels seus interessos i suport legal.
18. Puc treballar a Andorra com a psicòleg si he estudiat a l'estranger?
Sí, sempre que la teva titulació estigui homologada o reconeguda al Principat d'Andorra i compleixis els requisits legals.
19. Com puc presentar una proposta o suggeriment al COPSIA?
Els col·legiats poden enviar suggeriments o propostes a través del formulari disponible al web o assistint a les reunions anuals.
20. Hi ha ajuts o subvencions per a col·legiats?
Sí, el COPSIA informa regularment sobre ajuts, beques i subvencions disponibles per a psicòlegs en formació o exercici professional.
El COPSIA és el Col·legi Oficial de Psicòlegs d'Andorra, una entitat professional que regula, representa i defensa els interessos dels psicòlegs i psicòlogues del país, garantint la qualitat dels serveis que ofereixen a la societat.
2. Qui pot col·legiar-se al COPSIA?
Poden col·legiar-se tots els professionals amb una titulació oficial en psicologia reconeguda al Principat d'Andorra i que compleixin els requisits establerts pels estatuts del Col·legi.
3. És obligatori estar col·legiat per exercir com a psicòleg a Andorra?
Sí, segons la legislació vigent, és obligatori estar col·legiat al COPSIA per exercir legalment la professió de psicòleg al Principat d'Andorra.
4. Com em puc col·legiar?
Per col·legiar-te, has de presentar una sol·licitud a través de la nostra pàgina web o de manera presencial, adjuntant la documentació requerida (títol acadèmic, DNI/passaport, i altres segons el cas).
5. Quina és la quota de col·legiació?
La quota de col·legiació anual varia segons el tipus de col·legiació. Pots consultar els detalls a la secció de "Quotes i tràmits" de la nostra pàgina web.
6. Quins serveis ofereix el COPSIA als seus membres?
Oferim assessorament legal i professional, formació contínua, suport en l’exercici de la professió, accés a recursos exclusius i molt més.
7. Hi ha cursos o tallers de formació per als psicòlegs?
Sí, el COPSIA organitza regularment formacions, tallers i conferències per actualitzar els coneixements dels professionals en àmbits específics de la psicologia.
8. Què faig si tinc una queixa o problema amb un psicòleg col·legiat?
Pots presentar una queixa formal al COPSIA a través del nostre formulari de reclamacions. Ens encarregarem de revisar el cas i aplicar les mesures necessàries segons el codi deontològic.
9. Puc buscar un psicòleg col·legiat a través del COPSIA?
Sí, a la nostra web pots accedir a un directori actualitzat de psicòlegs col·legiats amb les seves especialitats i dades de contacte.
10. Què és el codi deontològic dels psicòlegs?
El codi deontològic és un conjunt de normes i principis ètics que regeixen la pràctica professional dels psicòlegs per garantir la qualitat, l'ètica i la seguretat dels serveis.
11. El COPSIA ofereix serveis de psicologia directament?
No. El COPSIA no ofereix serveis de psicologia, però facilita informació i recursos per connectar els usuaris amb professionals qualificats.
12. Com puc saber si un psicòleg està col·legiat?
Pots verificar-ho consultant el directori de col·legiats disponible al nostre web o contactant amb nosaltres directament.
13. El COPSIA representa totes les especialitats de la psicologia?
Sí, el COPSIA inclou totes les especialitats de la psicologia, com ara la psicologia clínica, educativa, social, organitzacional, esportiva, entre altres.
14. Què passa si un psicòleg incompleix les normes del codi deontològic?
El COPSIA té mecanismes per investigar i prendre mesures disciplinàries en cas d'incompliment del codi deontològic, garantint la protecció dels usuaris.
15. Com puc contactar amb el COPSIA?
Pots contactar-nos a través del formulari de contacte del nostre web, per correu electrònic o per telèfon. Tota la informació està disponible a la secció de "Contacte".
16. El COPSIA ofereix suport psicològic d'emergència?
El COPSIA no proporciona suport psicològic directe, però pot recomanar professionals especialitzats en emergències. Consulta la nostra secció de recursos per a més informació.
17. Quins són els beneficis d'estar col·legiat?
Els membres del COPSIA gaudeixen d'accés a formacions, assessorament professional, xarxes de contactes, defensa dels seus interessos i suport legal.
18. Puc treballar a Andorra com a psicòleg si he estudiat a l'estranger?
Sí, sempre que la teva titulació estigui homologada o reconeguda al Principat d'Andorra i compleixis els requisits legals.
19. Com puc presentar una proposta o suggeriment al COPSIA?
Els col·legiats poden enviar suggeriments o propostes a través del formulari disponible al web o assistint a les reunions anuals.
20. Hi ha ajuts o subvencions per a col·legiats?
Sí, el COPSIA informa regularment sobre ajuts, beques i subvencions disponibles per a psicòlegs en formació o exercici professional.
Dubtes legals - CONSULTA CONSENTIMENT INFORMAT PROGENITORS D’UN/A MENOR.
NOTA JURÍDICA CONSULTA CONSENTIMENT INFORMAT PROGENITORS D’UN/A MENOR.
Cal distingir entre la realització d’una prova pericial d’un/una menor i la realització d’un tractament.
Pel cas d’una valoració psicològica o peritatge, no caldria el consentiment informat exprés i per escrit de tots dos progenitors, com tampoc existiria l’obligació legal de donar trasllat a l’altre progenitor que no acompanya al/ la menor a la realització de la valoració.
Diferent es que, per tal de copsar tots els elements que puguin tenir incidència en la valoració o peritatge del menor, el psicòleg consideri adient o escaient comptar amb mes elements, i per tant, amb les possibles entrevistes de totes les persones que l’envolten.
Es perfectament legal realitzar un peritatge psicològic a instancia de part, una avaluació psicològica sol·licitada por un dels progenitors, involucrats, o no, en un procés judicial.
Pel cas del tractament psicològic, els progenitors d’un menor han d’estar informats del mateix, visites o consultes que realitzarà un menor per un psicòleg, i donar el seu consentiment, tant si formen part del mateix nucli familiar, com si estan separats, legalment o de fet.
Normalment, el problema sorgeix quan els progenitors no comparteixen el mateix domicili, existeix una situació conflictiva entre ells, i el menor o la menor es acompanyada únicament per un dels progenitors a la consulta del psicòleg.
Quan els progenitors d’un menor estan separats legalment és fonamental distingir entre la guarda i custòdia i la pàtria potestat, ja que tenen implicacions legals diferents respecte a les decisions sobre la salut del menor, incloses les intervencions psicològiques.
• La pàtria potestat (anomenada també potestat parental) és l’autoritat legal que tenen els progenitors sobre els fills menors no emancipats i inclou decisions fonamentals com la salut, l’educació, la residència o la religió. Aquesta potestat, llevat de casos excepcionals, és compartida per ambdós progenitors, encara que estiguin separats o divorciats.
• La guarda i custòdia, en canvi, fa referència a amb qui conviu habitualment el menor i qui s’encarrega del seu dia a dia. Pot ser atribuïda a un dels progenitors (custòdia monoparental) o a tots dos (custòdia compartida). Ara bé, tenir la custòdia no dona dret exclusiu a prendre decisions que afectin qüestions fonamentals com el tractament mèdic o psicològic.
En conseqüència, encara que un dels dos progenitors sigui qui té atribuïda la guarda i custòdia del/la menor, si la pàtria potestat és compartida, s’ha de comptar amb el consentiment informat de tots dos progenitors per iniciar un tractament psicològic, excepte en situacions d’urgència o risc immediat per a la salut del/la menor. A més, tots dos progenitors tenen dret a ser informats sobre l’evolució del tractament, llevat que una resolució judicial en limiti aquest dret.
El procediment recomanat és demanar per escrit el consentiment exprés de tots dos progenitors, mitjançant:
• Un formulari signat.
•Un correu electrònic amb resposta clara i afirmativa.
•Un consentiment presencial registrat en l’historial clínic.
Només en casos en què una resolució judicial atribueixi en exclusiva la facultat de decisió a un dels progenitors, o en situacions d’urgència o risc per a la menor, es pot actuar sense aquest doble consentiment.
En el cas que un dels progenitors amb pàtria potestat compartida no estigui localitzable o no contesti, no es pot iniciar el tractament sense el seu consentiment exprés, excepte en situacions concretes si hi ha risc per al/ la menor o per decisió judicial.
En aquest cas, la via correcta és intentar la notificació formalment (carta certificada, burofax, correu amb justificant de recepció...).
Si no hi ha resposta, el progenitor que promou el tractament pot sol·licitar autorització judicial perquè sigui el jutge qui decideixi si es pot iniciar el tractament només amb el seu consentiment.
Cal distingir entre la realització d’una prova pericial d’un/una menor i la realització d’un tractament.
Pel cas d’una valoració psicològica o peritatge, no caldria el consentiment informat exprés i per escrit de tots dos progenitors, com tampoc existiria l’obligació legal de donar trasllat a l’altre progenitor que no acompanya al/ la menor a la realització de la valoració.
Diferent es que, per tal de copsar tots els elements que puguin tenir incidència en la valoració o peritatge del menor, el psicòleg consideri adient o escaient comptar amb mes elements, i per tant, amb les possibles entrevistes de totes les persones que l’envolten.
Es perfectament legal realitzar un peritatge psicològic a instancia de part, una avaluació psicològica sol·licitada por un dels progenitors, involucrats, o no, en un procés judicial.
Pel cas del tractament psicològic, els progenitors d’un menor han d’estar informats del mateix, visites o consultes que realitzarà un menor per un psicòleg, i donar el seu consentiment, tant si formen part del mateix nucli familiar, com si estan separats, legalment o de fet.
Normalment, el problema sorgeix quan els progenitors no comparteixen el mateix domicili, existeix una situació conflictiva entre ells, i el menor o la menor es acompanyada únicament per un dels progenitors a la consulta del psicòleg.
Quan els progenitors d’un menor estan separats legalment és fonamental distingir entre la guarda i custòdia i la pàtria potestat, ja que tenen implicacions legals diferents respecte a les decisions sobre la salut del menor, incloses les intervencions psicològiques.
• La pàtria potestat (anomenada també potestat parental) és l’autoritat legal que tenen els progenitors sobre els fills menors no emancipats i inclou decisions fonamentals com la salut, l’educació, la residència o la religió. Aquesta potestat, llevat de casos excepcionals, és compartida per ambdós progenitors, encara que estiguin separats o divorciats.
• La guarda i custòdia, en canvi, fa referència a amb qui conviu habitualment el menor i qui s’encarrega del seu dia a dia. Pot ser atribuïda a un dels progenitors (custòdia monoparental) o a tots dos (custòdia compartida). Ara bé, tenir la custòdia no dona dret exclusiu a prendre decisions que afectin qüestions fonamentals com el tractament mèdic o psicològic.
En conseqüència, encara que un dels dos progenitors sigui qui té atribuïda la guarda i custòdia del/la menor, si la pàtria potestat és compartida, s’ha de comptar amb el consentiment informat de tots dos progenitors per iniciar un tractament psicològic, excepte en situacions d’urgència o risc immediat per a la salut del/la menor. A més, tots dos progenitors tenen dret a ser informats sobre l’evolució del tractament, llevat que una resolució judicial en limiti aquest dret.
El procediment recomanat és demanar per escrit el consentiment exprés de tots dos progenitors, mitjançant:
• Un formulari signat.
•Un correu electrònic amb resposta clara i afirmativa.
•Un consentiment presencial registrat en l’historial clínic.
Només en casos en què una resolució judicial atribueixi en exclusiva la facultat de decisió a un dels progenitors, o en situacions d’urgència o risc per a la menor, es pot actuar sense aquest doble consentiment.
En el cas que un dels progenitors amb pàtria potestat compartida no estigui localitzable o no contesti, no es pot iniciar el tractament sense el seu consentiment exprés, excepte en situacions concretes si hi ha risc per al/ la menor o per decisió judicial.
En aquest cas, la via correcta és intentar la notificació formalment (carta certificada, burofax, correu amb justificant de recepció...).
Si no hi ha resposta, el progenitor que promou el tractament pot sol·licitar autorització judicial perquè sigui el jutge qui decideixi si es pot iniciar el tractament només amb el seu consentiment.