Notícies i Activitats

Des de la Junta del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (COPSIA) volem comunicar:

1. Les principals conclusions extretes del servei gratuït d’atenció psicològica que el COPSIA va posar en funcionament durant el període de confinament.
2. Els principals resultats de l’enquesta que es va adreçar a tota la ciutadania d’Andorra per tal de valorar quines eren les principals preocupacions personals durant el confinament i com estan gestionant les emocions durant la crisi pel COVID-19. 
3. La importància de l’atenció psicològica durant aquesta crisi i la necessitat de tancar una etapa amb la incorporació definitiva dels psicòlegs a la cartera de serveis de la sanitat pública del Principat d’Andorra.

 

Com ja sabeu, i hem explicat en diverses comunicacions del Col·legi Oficial de Psicòlegs (COPSIA), a partir del moment en el que es va decretar el confinament per la pandèmia del COVID-19, vam decidir posar en marxa, el 17 de març un servei gratuït d’atenció psicològica, amb la participació de 26 psicòlogues i psicòlegs col·legiats als qui cal mostrar un profund agraïment per la tasca que han realitzat envers tota la població del país. 

 

Inicialment, aquest servei es va pensar per atendre les necessitats psicològiques i aspectes directament relacionats amb la COVID-19, derivats del confinament i/o de la pèrdua d’algun familiar durant la pandèmia.

Aquests objectius inicials es van anar ajustant amb l’evolució de la crisi sanitària i que al llarg del confinament es van posar de manifest, com els conflictes familiars i els dols, però mantenint una variable constant: l’angoixa associada a aquesta situació extraordinària i desconeguda. 

 

S’han atès prop de 300 persones que han manifestat diversos neguits i malestars psicològics que requerien una atenció professional, i que ens ha permès extreure com a principals conclusions els següents aspectes:

 

• De les 274 demandes realitzades al torn 180 persones van necessitar rebre les 2 trucades gratuïtes d’atenció per part d’un professional. 
• La resta de demandes van ser gestionades i resoltes per dos psicòlogues membres de la junta, també voluntàries del torn.
• De les 180, el nombre de contagis confirmats en el moment de la intervenció era de 8, 3 eren sospita de COVID-19. 
• De les 180, la mitjana d’edat de les persones ateses ha estat de 43 anys. 
• El 70% han estat dones i el 30% homes
• De les persones ateses, 59 havien estat ateses per professionals de la Salut Mental en anterioritat
• 62 persones van requerir la derivació a un professional de la psicologia per rebre un seguiment terapèutic. A 20 persones se’ls va orientar a reprendre el seguiment amb el seu psicòleg o psiquiatra de referència
• Les demandes més freqüents van estar relacionades amb malestars psicològics relacionats amb la COVID-19
• Totes les dades recollides al llarg del torn han estat tractades amb la màxima confidencialitat i sensibilitat. Amb el respecte que es deu a les persones ateses mitjançant la lectura d’un consentiment informat a l’inici de cada 1a trucada.

 

 

D’altra banda, es va crear una enquesta anònima per tota la població a partir dels 12 anys amb l’objectiu d’identificar i definir les necessitats psicològiques de la població derivades de la de la COVID-19 i el confinament, i així, establir les properes accions preventives i possibles intervencions dins el camp de la psicologia en les properes fases d’afrontament d’aquesta crisi. Des del COPSIA volem agrair al sociòleg Joan Micó i el seu equip del CRES (Centre de Recerca i Estudis Sociològics) la col·laboració en l’explotació i l’anàlisi de les dades i els resultats obtinguts. 

 

Els principals resultats de l’enquesta  que volem destacar són els següents:

 

1-. Dades generals:

• Un total de 1679 persones han respost el qüestionari durant els vuit dies que ha estat disponible de manera online. 
• Del total d’enquestats, el 73% han sigut dones i el 27% homes, d’edats compreses entre els 12 i els 91 anys, i amb representació de totes les parròquies.

Degut a la naturalesa de l’enquesta, la mostra no s’ha pogut recollir de manera aleatòria, i per tant s’ha procedit a ponderar les dades per sexe i edat per tal d’ajustar els resultats a la realitat.

 

2-. Principals preocupacions i conseqüències de la COVID en la població: 

• Del total dels enquestats un 36,5% ha manifestat elevada preocupació per l’evolució de la pandèmia, essent els homes adults els que major preocupació presenten. 
• Un 40,5% van manifestar pensaments negatius sobre el futur. 
• 38% tenien elevada preocupació per contagiar als demés. 
• 24% dels enquestats presenten dificultats per gestionar les seves emocions durant el confinament, els joves (entre 12 i 25 anys) són la franja d’edat que més ho han manifestat. 
• Quasi el 20% de les persones han tingut dificultats en la gestió de les relacions familiars durant el confinament. 
• Pensar en el desconfinament generava angoixa al 20% de la població. 

3-. En relació a la intenció d’acudir a un professional de la psicologia:

• Del total d’enquestats, el 12% ha pensat en recórrer a un professional de la psicologia d'ençà que va començar aquesta situació d’aïllament. El 88% diu que no ho ha pensat.
• Les dones diuen haver-hi pensat en el 16% dels casos mentre que ells només en el 7%.
• Per edats observem una relació directa on a menys edat, major és el percentatge de respostes afirmatives. Així, els més joves responen que sí en el 19% dels casos mentre que els més grans només en un 4%. 

4-. Recursos econòmics per acudir a un professional de la psicologia:

 

• En aquest context, el 6% dels enquestats diu que voldria recórrer a un professional de la psicología però que no té suficients recursos econòmics per fer-ho. El 94% restant no ha pensat a sol·licitar aquest servei o disposa dels recursos suficients.
• Entre homes i dones no hi ha diferències significatives, però per edats observem com els de 18 a 24 anys són els que més responen afirmativament a aquesta pregunta (12%), mentre que els més joves els que menys, amb totes les respostes negatives. 

 

La situació d’excepcionalitat que estem vivint, tant sanitària com de confinament, ha generat múltiples contextos que fan necessaris acompanyaments psicològics a persones que pateixen, sigui en presència de patologies mentals o no. 

 

L’actual pandemia del Covid-19 ha posat de manifest, amb claredat, les limitacions del nostre sistema de protecció social i sanitari per donar resposta a las creixents demandes d’assistència psicològica de la població. S’ha pogut comprovar que tant els organismes ministerials i comunals, com altres institucions públiques i privades, han vist la necessitat de l’ajuda psicologica, que s’ha sol·licitat, en bona part, pero no de forma exclusiva, al Col·legi Oficial de Psicòlegs. 

El COPSIA ha establert col·laboracions amb entitats, administracions i col·lectius del país: Ministeri de Salut, Ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, Creu Roja Andorrana, Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, Àrea de Salut Mental del SAAS, Autea, Unicef, Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Fundació ActuaTech, Mediadors d’Andorra, altres col·legis professionals i tota la premsa del país. 

El nostre col·legi ha respost atenent aquesta necessitat a multiples nivells, oferint, principalment, serveis de primera ajuda professional telefònica, però també altres, com guies d’auto-ajuda, dirigides a la població general o als grups més vulnerables, assessorament a les administracions en matèria de recomanacions de tipus psicològic en diferents àmbits o serveis. 

La crisi provocada pel Covid-19 ha posat  de rellevancia la importancia de l’atenció de les necessitats psicologiques en la planificació i organització de serveis professionals dirigits a atendre a persones en situació de fragilitat, dependencia i/o vulnerabilitat. Aquestes persones vulnerables presenten un perfil de necessitats complexes, amb profundes interaccions entre diferents àmbits de la integralitat de la persona (esfera biológica, esfera psicológica, esfera social, esfera espiritual) que fa imprescindible el seu abordatge integral per equips multidisciplinaris, en els quals els psicòlegs han de  ser una peça essencial. 

Per últim, resulta altament probable que l’empitjorament de la salut psicològica, produit per la crisis social i sanitària que vivim, esdevingui una enorme prova d’esforç per a un sistema de salut mental escàs de recursos i marge de millora en la seva gestió. Aquest empitjorament estarà condicionat tant pels previsibles rebrots que es poden produir fins que hi hagi una vacuna eficaç, com per les repercussions econòmiques especialment dures que es vaticinen. 

Per tot plegat, des del COPSIA podem concloure que: 

a)  És imprescindible reforçar la xarxa de Salut Mental (tant en adults com a l’atenció infanto-juvenil) del nostre país. En situació normal aquesta xarxa es troba sobrecarregada i compta amb temps d’espera molt prolongats i ratis de professionals -principalment d’especialistes en psicología clínica-, insuficients en aquests moments per a la població d’Andorra. Per tant, és molt previsible que, amb el creixement de la demanda assistencial que es preveu, els seus recursos siguin clarament insuficients i es vegin desbordats.

b)  És necessari fer més accessible la intervenció psicologica especialitzada a la població, generalizant la presencia dels psicòlegs en la Sanitat pública andorrana. 

c)  És urgent i indispensable acabar amb la discriminació que pateix la Psicologiia en comparació amb altres professions i especialitats sanitàries. Entenem que els resultats d’aquest període refermen la necessitat inexorable d’incloure, d’una vegada per totes, als psicòlegs com a especialistes de la salut mental dins de la cartera de serveis sanitaris del Principat d’Andorra. 

 

La Junta